...pública flor del taronger, de pètals d'algun antic calendari de pedra, principi dens, remotíssim, perdut, oh flor del sí, oh flor sagramental! Arriba març: com un vedell arribes atarantant els matins del meu poble.
Molt has torbat la meua adolescència i encara més la meua maduresa. Olor dels horts, preponderant, total, que convocaves guitarres molt dolces, aigua del rec, fertilitats incògnites.
El meu cant ol a flor de taronger, com el meu cos, tota la meua vida.
Segell, anell, lenta olor que penetres cambra i cervell i te'n duus els amants a fer l'amor i fer les seues coses, olor profunda i rica en savieses.
Per ella sols, tan sols per ella, dic el compromís de tornar altre jorn: que creuarà els carrers del meu cant com ha creuat tota la meua vida.
0 comentaris:
Publica un comentari