La Muixerola, la Casa Cantonera i els teus pits

Diuen que l'única lluita que es perd és aquella que s'abandona. I el cas és que, tot i la manca d'oferta cultural per part del govern d'Algemesí, el teixit associatiu local s'activa, es vertebra i llança una oferta cultural atractiva i digna. Com el que han fet la Nova Muixeranga, amb la seua Muixerola, i la Casa Cantonera, amb el seu cicle de concerts.

La Muixerola ha estat un èxit de participació. El Premi de Fotografia de torres humanes, que enguany s'ha celebrat al café Art-133 i que ha seguit contant amb la col·laboració dels Fotoaficionats i, que ha duplicat el nombre de participants, ha tingut per guanyador al fotògraf d'Igualada Pere Claramunt. El dissabte de matí i, amb la col·laboració de l'Associació de Jubilats, la plaça Major s'omplia de gom a gom per al taller de recuperació de jocs populars. Per la vesprada, al Convent, s'homenatjava Lluís Escartí. I el diumenge, el Teatre Municipal es vestia de gala per escoltar a Pep Gimeno "Botifarra", un inovidable concert que tingué un moment molt emotiu amb la participació de Paco Muñoz.

I a la casa Cantonera, tot i la programació que durant tot l'any tenen a bon gust oferir-nos, vull destacar el concert del darrer diumenge amb el cantautor d'Alginet Remigi Palmero, un clàsic de la Nova Cançó que ens deleitava amb nous i vells temes, com aquell del seu primer disc "Humitat Relativa" (personalment crec que un dels millors discs que mai he escoltat) i que amb lletra d'Estellés deia això de "...s'alegraven els teus pits", o eixa altra: "quín olor a garrofa que fan".

Esperem que tot açò tinga continuitat en el futur, més col·lectius prenguen exemple i que, més enllà dels habitants del Consistori, el teixit associatiu local siga capaç de llançar una programació cultural alternativa i de qualitat.

Almenys durant uns dies, i tot i l'insistència dels nostres governants de fer-nos caure en el desànim...... he vist, Algemesí, com s'alegraven els teus pits.