"Hi han més de 100 persones al meu voltant. A sobre, unes quantes més. Ignore el pes que estem aguantant, encara que, sincerament, tant se val. El meu pit està enganxat a l'esquena d'algú, a qui no puc veure, i al que pressione amb força mentre les meues mans agafen els braços a l'alçada dels canells. Sobre la meua esquena descansa el pit de la Rosa, que m'apreta com si volgués avançar. A la meua dreta el Ximo, i a l'esquerra una cara que crec reconéixer, algú amb qui he compartit café i una bona conversa en algun bar del poble. Si volgués moure'm, probablement no podria. I encara que puguera, no sabria com ni cap on anar. Tothom guarda en silenci. Fora d'aquesta massa anònima de gent, hi ha encara més gent..., i el so agut de la dolçaina. Una música familiar que tapa qualsevol altre so. Quantes vegades l'he escoltada!. Sempre em recorda el meu Besavi Baptiste, muixeranguer a les darreries del s. XIX. Una música amb la qual me plegue i m'identifique, m'emociona i m'arrela a aquesta terra, petita i amable, que desitja ser lliure. I de sobte moltes veus, i la plaça Major que esclata entre crits i aplaudiments. Conec bé aquest moment, el xiquet deu ser dalt, amb els braços en creu i la cameta alçada. No cal mirar per imaginar l'escena. I tot seguit, comencen a baixar. És hora d'apretar els dents i defensar la torre. No ens podem fiar fins que el darrer company/a no siga a terra. El xiquet baixa ràpid. Els majors poc a poc. I mentre baixen continuen els crits d'alegria. Bots i braços estesos. Punys en alt, agitant-se en senyal de victòria. Més càntics, bots, crits... Va desfent-se la pinya. Reb l'abraçada del Ximo i els aplaudiments del públic, de molta gent que no conec i dels companys i companyes amb qui fa uns segons compartia esforç, tensió, suor i ànsia de superació. De la Rosa. I d'una adolescent, amb un tatoo al turmell; el mateix peu que fa uns moments xafara el meu muscle..."
Vine i viu la Trobada!
Dissabte 11 de juny / Plaça Major d'Algemesí / 19:00h
0 comentaris:
Publica un comentari