Foto - Asall

L'Heroi

2012-01-02T09:36:00.003+01:00

S'escolten les campanes, ha mort el comandant Ernesto Che Guevara, comandant de la Revolució Cubana. Es per això que sonen les campanes, doncs ha mort el comandant de la guerrila urbana.

Recorde aquells anys què m'ensenyaves a fer la Revolució, a comprendre que si el poble s'uneix, i s'ho creu, pot canviar el seu destí. I que l'Anarkia és el estat natural de la societat. L'Anarkia, bén entesa, es clar, com l'exaltació més gran de l'ordre. Quants moments parlant d'aquells teòrics que foren Kropotkin o Enrique Malatesta. Me regalares el llibre de "guerra de guerrillas" del Che, i decidírem fer la revolució junts, amb diferents armes si vols, però amb un objectiu comú, fer-li creure al poble que el poder és d'ell.

Misteri! misteri!, quí tindrà les claus del cementir? Tomba per ací, tomba per allà, ja ja ja ja!.... i a mi què més em dona!

Et vaig conèixer amb aquell vestit marcial i el cap rasurat, ens deies que tots teniem una dualitat perillosa, masculí-femení, ying-yang, bé i mal. Que calia buscar l'equilibri i que cap d'elles dominara sobre l'altra.

"Aquesta és la història d'un home que agonitzava, tot ho va donar pels seus, fins quedar-se sense res."

Recorde que t'entrevistaren a Radio69, al programa "el tren de mitjanit", i et vaig demanar que cantares la cançò que dedicares a ton pare, et va costar molt, ho sé, però digueres que ho faries per mi. En altra ocasió i, després de donar-me una llissó a l'escacs, que no volies jugar, me digueres una frase que mai no he pogut oblidar: "Raül, les pedres són més inteligents que nosaltres, doncs han desenvolupat la capacitat de viure més anys" i au!, et quedares més ample que llarg, sabedor que eixes paraules les pensaria una bona estona. De fet, continue pensant-les.

"Drogues, drogues, que envenenen i maten. Drogues, drogues, DROGUES!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Aquells anys de Revolució a la Casa del Raval. Intentàrem dur endavant l'autèntica Utopia, de fet i, durant uns mesos, és el més prop que he estat d'ella. Treballàvem assambleariament i teníem una distribuidora de material alternatiu i, fins i tot, un menjador social on la teua Pepa ens feia uns gaspatxos d'allò més bons.

Però tu ho tenies més clar que nosaltres. El temps pasava i nosaltres ens anàvem "acomodant" i tu continuaves actiu, amb la guitarra i la paraula com a úniques armes. Ens deies que la Revolució no podia parar fins que l'últim dels homes i dones foren lliures.

Ara, estigues on estigues, seguiràs tocant la guitarra. Altres llocs han requirit de les teues paraules per fer la Revolució. Ací, la teua lluita no ha estat estèril. Alguns no et compregueren, pensant que deies ximpleries. Però la història l'escriu gent com tu, autèntica, amb l'única "bojeria" de no admetre mai la mentira ni la injustícia. Si el món tinguera més autèntics com tu, de segur que li aniria molt millor.

S'escolten les campanes, ha mort el comandant Juan Roca Navarro, comandant de la guerrilla urbana. Es per això que sonen les campanes, doncs ha mort Juan, el Xino, el meu amic, un heroi.

Patilles tòrtiques vora el Barranc dels Algadins

2011-10-27T13:55:00.014+02:00

Així acabava la Muixerola 2011, cantant la cançó d'Al Tall "som de la Pelitrúmpeli", a la marxa senderista commemorativa del centenari de la mort de Teodor Llorente, vora el Barranc dels Algadins.

Cada vegada més col·lectius locals han decidit pujar a aquest vaixell màgic de la pelitrúmpeli que s'anomena "Muixerola". Unes jornades que, any rere any, van guanyant força i vertebren el ric teixit associatiu d'Algemesí.

A la Casa Cantonera s'iniciava la Muixerola 2011 (serà aquest el darrer acte de la Casa Cantonera?) amb la presentació del disc de les versions de la muixeranga. Seguien els Fotoaficionats i el III premi de fotografia, amb gairebé 200 obres presentades. L'Associació de Jubilats d'Algemesí i el taller de jocs populars, el Col·lectiu de Mestresses de Casa, CaféArt133, el grup de danses Berca, la Schola Cantorum, l'institut Kodaly, Dani miquel, Néstor Mont i Salva Pellicer, Tino Blasco i la risoteràtia, la marxa senderista i el CAMA, danses populars, concurs de truites...

Ajuntament, vols ser de la Pelitrúmpeli? Doncs vine amb nosaltres. Vinga va, puja, puja, puja ja!, no perdes el temps..... puja al vaixell de la Muixerola.

XII Trobada de Muixerangues

2011-06-03T14:54:00.004+02:00

"Hi han més de 100 persones al meu voltant. A sobre, unes quantes més. Ignore el pes que estem aguantant, encara que, sincerament, tant se val. El meu pit està enganxat a l'esquena d'algú, a qui no puc veure, i al que pressione amb força mentre les meues mans agafen els braços a l'alçada dels canells. Sobre la meua esquena descansa el pit de la Rosa, que m'apreta com si volgués avançar. A la meua dreta el Ximo, i a l'esquerra una cara que crec reconéixer, algú amb qui he compartit café i una bona conversa en algun bar del poble. Si volgués moure'm, probablement no podria. I encara que puguera, no sabria com ni cap on anar. Tothom guarda en silenci. Fora d'aquesta massa anònima de gent, hi ha encara més gent..., i el so agut de la dolçaina. Una música familiar que tapa qualsevol altre so. Quantes vegades l'he escoltada!. Sempre em recorda el meu Besavi Baptiste, muixeranguer a les darreries del s. XIX. Una música amb la qual me plegue i m'identifique, m'emociona i m'arrela a aquesta terra, petita i amable, que desitja ser lliure. I de sobte moltes veus, i la plaça Major que esclata entre crits i aplaudiments. Conec bé aquest moment, el xiquet deu ser dalt, amb els braços en creu i la cameta alçada. No cal mirar per imaginar l'escena. I tot seguit, comencen a baixar. És hora d'apretar els dents i defensar la torre. No ens podem fiar fins que el darrer company/a no siga a terra. El xiquet baixa ràpid. Els majors poc a poc. I mentre baixen continuen els crits d'alegria. Bots i braços estesos. Punys en alt, agitant-se en senyal de victòria. Més càntics, bots, crits... Va desfent-se la pinya. Reb l'abraçada del Ximo i els aplaudiments del públic, de molta gent que no conec i dels companys i companyes amb qui fa uns segons compartia esforç, tensió, suor i ànsia de superació. De la Rosa. I d'una adolescent, amb un tatoo al turmell; el mateix peu que fa uns moments xafara el meu muscle..."

Vine i viu la Trobada!

Dissabte 11 de juny / Plaça Major d'Algemesí / 19:00h

25 anys de Txernòbil

2011-04-25T17:43:00.008+02:00

Per maig de 1984, el Berca (butlletí municipal d'informació d'Algemesí) duia en la seua portada un dibuix de Benlloch baix el títol "la impotència d'un poble" i criticava la immediata posta en funcionament de la central nuclear de Cofrents. Al seu interior es deien coses com: "les xicotetes dosis (no hi ha d'inofensives per menudes que siguen) de radioactivitat que aportarà la central nuclear de Cofrents, tots els dies a l'aigua i a l'aire, o les grans dosis el dia que tinga un accident, obriran un procés que afectarà inexorablement la nostra salut. Serà un procés lent però que a poc a poc, cas rere cas, anirà incrementant l'estadística freda de la població emmaltida pel càncer".

Al mateix temps, el Grup Ecologista d'Algemesí organitzava, al Jaume I, una xerrada informativa sobre els perills que per a la Ribera podia suposar la maleïda central.

27 anys després Cofrents continua funcionant. Recordem que la central nuclear de Cofrents en els últims deu anys ha patit més de 100 incidents significatius (l'ultim fa uns dies), algun d'ells amb vessament de radioactivitat, i 25 parades no programades; a més, actualment té les piscines plenes de residus amb els quals no saben què fer perquè no hi ha cap cementiri nuclear on emmagatzemar-los durant els milers d'anys que seran radioactius. I ara que ha complit ja els 27 anys de vida útil que tenia projectada, quan Iberdrola i els inversors han guanyat molts milions amb ella, encara volen allargar el seu funcionament 10 anys o més, cada volta amb major perill per als riberencs, que sols estem a uns 50 km d'ella.

El darrer 20 de març acabava el termini legal per poder seguir operant. Però tot i la polèmica del moment pel recient desastre al Japó, el govern espanyol, i sense fer soroll (quasi amb nocturnitat i traïdoria), autoritzava allargar la vida útil de la central.

En les darreres setmanes s'ha creat a la Ribera una nova plataforma "Coordinadora Antinuclear de la Ribera" amb un objectiu molt clar: d'una banda el tancament de la nuclear de Cofrents i d'altra la vertebració amb altres associacions del mateix caire, per sumar esforços. El primer acte de la Coordinadora serà dimarts 26 d'abril, a les 20:00h, a la plaça Major d'Alzira, en commemorar el 25 aniversari de Txernòbil, un desastre que ha afectat greument la salut i el treball de milions de persones, amb unes pèrdues econòmiques de molts milers de milions d'€, i que, malgrat el quart de segle transcorregut, encara continuen sense resoldre perquè no han pogut aïllar bé el reactor esclatat. De moment s'han adherit a la Coordinadora i a la concentració: la Ribera en Bici, l'Assemblea de Joves d'Alzira, Xúquer Viu, la Coordinadora d'Escoles en Valencià de la Ribera, STEPV, CCOO, Joves d'EUPV, ERPV, EUPV, Bloc, Iniciativa per Alzira, Més Algemesí, Compromís per l'Alcúdia, Bloc-Compromís per Manuel i gent per lliure.

Vull ser muixeranguera!

2011-04-03T13:58:00.005+02:00

La Nova Muixeranga ha presentat el llibre d'Enric Lluch "vull ser muixeranguera!". I ho feia el 2 d'abril, dia internacional del llibre infantil, en un abarrotat Museu de la Festa, que havia quedat xicotet per l'espectació creada. Segons dades del mateix museu, 426 persones que s'acostaren a la presentació. Personalment no recorde tant de públic en la presentació d'un llibre. Un llibre per descobrir la vocatio muixerangueris dels valencians que fa possible alçar castells humans. A més, inclou un CD amb una versió sonora narrada per Llorenç contacontes, amb música de Dani Miquel i Néstor Mont, i on també pots escoltar músiques de la muixeranga interpretades per Xavi Richart. Un llibre resultat d'un gran treball de molta gent que, de manera altruïsta, ha anat bastint aquest projecte que es diu "vull ser muixeranguera!".

Les il·lustracions son de Joanra Estellés, un dissenyador gràfic, amb un estil propi mol prop del Stencil, un estil reinventat de nou pels grafiters-protesta, estil que li permet conservar de forma fidel els protagonistes de les històries fent així partícep del projecte als models que s'han prestat a ser capturats per la seua càmera, com és el cas d'aquest llibre, on membres de la Nova Muixeranga son fàcilment reconeguts. La signatura de Joanra, està també darrere de projectes com la Casa Cantonera, un nou espai obert al poble que, amb tan sols un any de vida, està donant un bon exemple de que altra forma d'oferir cultura és possible.

Gran llavor també la de Ricard Peris, al capdavant de l'editorial Andana, que s'ha involucrat en el projecte més del que com a editor de pertocava. Amb paraules d'ell mateix: "he de confessar-vos que avui presentem alguna cosa més que un llibre, pel tema que tracta, per les persones que l'han fet possible i per la transcendència dels valors que fomenta. Avui estem plantant una llavor per a un futur millor." "...Compartir aquest projecte amb la Nova Muixeranga ha estat un honor i un plaer. Tots ens hem contagiat de l'entusiasme per aquest projecte, de l'empenta per creure en les utopies, de la confiança en l'honestetat, del compromís per les bones causes"

Tots els contes sempre tenen ocult alguna cosa que els fa diferents d'altres, bé perquè descobrim en ells un valor per conviure amb els demés o bé perquè ens permet desenvolupar o millorar la nostra forma de ser. Vull ser muixeranguera fa pensar en les relacions entre nosaltres, en el entre tots podem per aconseguir un objectiu comú, en què si perseveres en els teus somnis i lluites per ells, al final es poden fer realitat.

I per acabar, per parlar del escriptor del llibre, d'Enric Lluch, millor us deixe amb unes paraules que els xiquets de la Nova llegiren durant la presentació: "Gràcies Enric, no sols per haver-nos escrit aquest conte sinó per els altres que des de fa tants anys vens oferint-nos per al nostre gaudir i aprenentatge. Per fer-te cada vegada més xiquet i saber ben bé allò que ens agrada llegir i ens fa desenvolupar la imaginació al mateix temps ens ens ensenya a ser millor persones" "... perquè en aquest món que per sort ens ha tocat viure ens calen persones com tu per mantindre'ns els peus en terra i la imaginació pels núvols. Rep una forta abraçada de part de les muixerangueretes i els muixeranguerets."

De volta per Algemesí

2011-03-15T14:12:00.011+01:00

He arribat a casa, tot després d’un llarg dia de treball. És poqueta nit. Sonen encara les dolçaines dels darrers dies, celebrant el 14 aniversari de la Nova Muixeranga. Els llavis encara regalimen casalla i calçots. Però, tot i això, tinc la necessitat de llançar-me amb fúria als carrers. Junt amb l’Ipod, abarrotat de música de la bona, he decidit visitar la perifèria. No sé molt bé quant de temps estaré corrent. Tampoc tinc gaire presa. Alguna vegada he pensat que córrec per fugir de la mort. No sé, de tant en tant tinc la necessitat de botar séquies i posar algunes idees en clar. El cel és amenaçant, de fet cau un xiriviri. Comence, tot just pel parc Salvador Castell, parc despersonalitzat i ultrajat pel PP, llevat una fitolaca que encara aguanta tot just front el Patronat. Supose que no la tallaren per què en ella aparegué una verge, la "Mare de Déu de la Fitolaca". Supose que calia no desafiar el poder diví. És la segona vegada que Algemesí acull una aparició mariana. La primera al si d’una morera, la segona ara, dalt d’una fitolaca. Pel que diuen, aquestes aparicions es relacionen amb canvis importants. Sona la sonata per a cello d’Eduard Grieg. M’agrada Grieg. Creue la "passarel·la" sobre el Magre i, bordejant el riu, arribaré al seu abocament, al Xúquer, on es forma un bonic bosc de ribera, únic espai natural verge del terme d’Algemesí. Estire una mica les cames. La nit és tancada. Al lluny veig la llum del poble i, en primer terme, un xic fadrí il·luminat. Sens dubte el campanar és el símbol més representatiu d’Algemesí. Sona la Muixeranga, versió Sonadors de la Guaita. M'agrada aquesta versió dels de l'Alcúdia. El cap em sura idees al voltant de Més Algemesí, la nova plataforma política que es presentarà el proper 22 de maig. Pense en el l’exercici de generositat política que els partits que la recolcen han fet, doncs al meu entendre també la geneositat política ha de ser un acte de patriotisme, de lleialtat al poble. El nostre país ha entrat en un estat de catarsi. Cal recuperar la polis per al ciutadà i dignificar la vida política. Servir el teu poble deu ser una de les majors satisfaccions que pots trobar al llarg de tota la vida. Deia Fuster que “si no fas política... altres la faran per tu, i tingues clar que la faran”. Creue el riu pel seu llit i, per la Xopera, de nou torne cap el poble. Els col·legis d’Albert Tortajada, Ribalta… el parc Bernat Guinovart. Avui no s'hauria de jugar a la petanca, hi han molts tolls d'aigua. Però, tot i ploure, avui es juga. M’han ocupat el meu espai de córrer. Cap problema, -ja vote jo els tolls-. S’apaga un fanal i arribe al poliesportiu. Luz Casal canta “boig per tu”. Te recorde, amor meu. Mirades furtades i records que són tant nostres… No m’agrada pegar voltes al circuit del poli, m’avorreix. Simplement necessite veure que encara són ahí, després de tants anys, tots els dies, Juan Ramon, el Palomo, Encarna… clàsics del poli. La música de cambra de Moreno Gans me trau d’allí per córrer entre tarongers i llimeres. Porte un frontal per si cal il·luminar-me, però els núvols reflecteixen la llum i se corre prou bé per la foscor. L’ermita de Sant Nofre, patró d’Algemesí. Fie, de nou, Fuster quan deia això de “sóc un atéu sacsejat per la mística”. El Carrascalet, barri oblidat, la Copal (per a quant la denominació d’origen de la taronja de la Ribera?), el Rabal de Sant Roc, també dit carrer del progrés o prolongació del carrer Major, com deia el meu amic Wladimir, bandoler de vocació, que canta allò d’Algemesí “poble de beatos i botxins”. Posem que parle d’Algemesí, allà on les taronges són tant dolces, quasi tant com l’arnadí. Allà on fer l’amor diuen “fer-ho” i on “cagar al vol” és fer alguna cosa inútil. Sona “viatge llarg”, de Sau. La veritat és que l’entrenament comença a pesar, però ja arribe a la riba. De nou pare i estire. Sent un xicotet dolor en l’isquiotibial dret. Demà serà un altre dia i, de nou, surtiré al carrer, escoltaré altres músiques, veuré altres gents i seguiré pensant que altre Algemesí és possible. I ho pense per què l’estime, per què estime el seu passat, cada adoquí dels seus carrers i cada teula de les seues cases, a tots/es els que cada 7 i 8 de setembre miren o ballen la Festa, els seus herois i antiherois i, fins i tot, a tu, Vicent Ramon, també a tu, encara que portes quatre anys “cagant al vol”.

Quo Vadis Xúquer?

2011-03-04T10:43:00.005+01:00

La situació del nostre Xúquer és cada vegada més complicada. La pressió a la que és sotmés no pot ser eterna. Mentre el riu es mor, desucat des del seu inici, a Castella la Manxa, passant pel canal Xúquer-Túria i acabant pel transvassament al Vinalopó, alguns desalmats intenten alçar-li acta de defunció. A dir, deixar els seus últims quatre kilòmetres sense aigua. En aquest moment deixar sec el riu és legal. El Xúquer no disfruta de cap cabal ecològic que li permeta tenir la garantia d'un mínim d'aigua fins la mar.

El dissabte 5 de març, a les 12 del matí, tindrà lloc a Cullera una concentració per exigir un cabal ecològic que li permeta arribar a la mar, exigint el compliment d'allò que marca la Directiva Europea Marc de l'Aigua.

De tots/es nosaltres depén que aquest estimat Xúquer, que tant ens ha donat al llarg de la història, no acabe els seus últims metres en una bassa de Villena, canviant així els llibres d'història. No s'ho mereix. És la nostra obligació, com a ciutadans/es d'Algemesí, com a riberencs/ques i com a valencians/nes, que aquest patrimoni no ens siga expoliat per interessos de dubtosa legalitat. Els nostres fills mai ens ho perdonarien.

Algemesí fent camí es prepara a la Transcorberana

2011-02-14T14:52:00.010+01:00

Algemesí Fent Camí es prepara per al trailwalker, la dura prova de muntanya que tindrà lloc a Catalunya durant el mes de maig. Un rigorós entrenament és fonamental per no "patir" tant el dia de la prova. Algemesí Fent Camí va fer ahir la Transcorberana, una ruta llarga i dura que comença a Corbera, puja el Carall Bernat, la Creu del Cardenal o el mateix Ratlla, tot passant per la crestera que porta al mateix Ouet, i que acaba a l'Alt de les Creus, a Tavernes de la Valldigna.

Al cim del Ratlla, recordava les paraules de l'amic Xavier Richart, que en diverses ocasions m'havia dit: "si vols entendre millor el nostre país hauràs de pujar el Ratlla". Ara sé per què ho deia. Des del seu cim, amb l'Albufera i la ciutat de València de fons, la mar Mediterrània, Cullera, Tavernes, Alzira, Albalat o Alginet. Des del seu cim es divisa tota la Ribera, Alta i Baixa, i tens la sensació que el teu país és diferent, que és diferent a com el coneixies abans de pujar. Almenys, t'ajuda a entendre'l. Us recomane de totes totes aquesta ruta.

D'un País que ja anem fent

2011-02-09T16:35:00.017+01:00

Presentació del llibre "D'un país que ja anem fent" a Algemesí

Divendres, 11 de febrer del 2011 a les 19:30 h

lloc: Casino Liberal (Carrer De la Muntanya 24)

Aquest llibre 'D'un País que ja anem fent' recull les ponències de la I Conferència d'Esquerra Republicana del País Valencià. Hi intervindran Agustí Cerdà, president d'ERPV, i Anna Peña, portaveu de les JERPV.

"... hem d'abocar-nos a la feina de reconstruir el país i de recuperar la política per al poble. Posant ara les llavors que algun dia donaran fruits en forma de partits que ens representen i de polítics que miren més enllà del titular de demà, de l'escó de sota i les eleccions més properes. Des de la nostra coherència personal però tot exigint-la als qui ens governen i als qui aspiren a substituir-los. Amb els comptes clars i transparents. Amb la convicció que "tenim la raó contra bords i lladres" que ens tracten com a un país sotmés, com a una colònia que poden esprémer en benefici de la metròpoli i d'uns quants aborígens aprofitats que, damunt tenen la barra de proclamar-se salvadors de la pàtria i els únics "vers valencians".

La Commonwealth catalanovalenciana

2011-01-27T15:10:00.006+01:00

El dimecres 26 de gener Més Algemesí presentà el llibre 'La Commonwealth catalanovalenciana. La formació de l'eix mediterrani al segle XX', de Josep Vicent Boira, escriptor i catedràtic de Geografia de la Universitat de València. El llibre, Premi Ramon Trias Fargas d'assaig polític, fou presentat per Vicent Josep Escartí, escriptor algemesinenc i professor a la Universitat de València, i moderat per Josep Bermúdez, candidat de Més Algemesí a l'alcaldia del nostre poble.

"Catalunya i València tenen una darrera i gran oportunitat de reforçar els seus lligams econòmics i socials i construir una gran megaregió de vocació i ambició europees. Més enllà de la llengua i de la cultura, l'horitzó d'una cooperació estable i fructífera entre València i Barcelona obriria camins insospitats. Però aquest futur es basa en un passat. El segle XX ha construït un teixit de negocis comuns, de problemes compartits, d'aventures empresarials i personals, de pensaments entrellaçats... Aquest llibre n'és la crònica, àgil i precisa. Avui si l'eix mediterrani és una realitat esperançadora, si els governs que el formen es reuneixen periòdicament i si empresaris i cambres de comerç emeten informes i documents de cooperació catalanovalenciana és perquè la tradició de contactes, de negocis i d'expressions conjuntes té una vida molt més dilatada del que es pensa.

"Erra qui pensa que totes les aliances teixides avui entre catalans i valencians al voltant, per exemple, del corredor ferroviari mediterrani en aquesta dècada del segle XXI són un episodi anecdòtic, cojuntural, fruit d'una certa necessitat política sense major ambició ni tradició."

"Serem, valencians i catalans, capaços de posar en comú els interessos estratègics que ens uneixen davant Espanya i Europa? Podem, amb imaginació, concòrdia i generositat civil, fer entendre a les nostres societats que els interessos econòmics, socials i d'infraestructures són eines de futur?

ALGEMESÍ FENT CAMÍ: 100KM per erradicar la pobresa

2011-01-13T14:55:00.007+01:00

Intermon Oxfam Trailwalker és un dels desafius per equips més durs i gratificants del món. Els equips, formats per sis persones (quatre que marxen i dos de suport tècnic) recapten diners per lluitar contra la pobresa i la injustícia en el món i s'ha de completar un total de 100km de muntanya.

El trajecte es farà per la ruta senderista dels "3 Monts". és un itinerari de muntanya que, com el seu nom indica, travessa els massissos convertits en parcs naturals més pròxims a la ciutat de Barcelona: el Montseny, Sant Llorenç del Munt i l'Obac i Montserrat.

S'han d'aconseguir un mínim de 1500 euros per poder participar en l'event. Aquests diners aniran destinats a diferents projectes de desenvolupament que Intermon porta a terme en Països del sud, entre els quals fer un banc d'aigua a Etiòpia, per a que gent d'allí no tinga que caminar tants kilòmetres per anar per aigua.

Per a més informació podeu entrar en la pàgina del trailwalker i donar directament a l'equip d'Algemesí una ajudeta. Aquest és l'enllaç:

http://trailwalker.intermonoxfam.org/ca/equipos/ficha/algemesi-fent-cami

També farem un sopar solidari, anunciat al cartell de dalt.

El repte està llançat. L'experiència tal vegada siga "dolorosa"... però la finalitat ho mereix. Em sent orgullós de participar d'aquest event i que el nom d'Algemesí es trobe representat en ell.

Caminem nosaltres per a que altres no tinguen que fer-ho.

La Nova a l'històrica diada de Tots Sants

2010-11-04T12:49:00.012+01:00

El darrer 1 de novembre, a la plaça "més castellera", la de Vilafranca del Penedés, puguérem veure el que ha estat considerada la segona actuació més important de la història. D'una banda una intractable colla local que amb 4 castells de gamma extra descarregats, deixà clar que són la colla més en forma de l'actualitat. 4d9fa, 3d9fa, 2d8 i p8fm són el resum d'una diada que pasarà als anals de les cròniques castelleres.

Però no sóls Vilafranca deixà la seua empenta per a l'història. També els castellers de Sants descarregaren per primera vegada el quatre de nou amb folre, i el que és més important, amb gent de la Nova Muixeranga, a la pinya i al folre.

Però a aquest dia de "somni" cal afegir els Capgrossos de Mataró, que descarregaren per primer cop un castell de "gamma extra", el dos de nou amb folre i manilles. Fou un moment de molta emoció, compartit pels milers d'espectadors que ens trobàvem a plaça. El castell fou dedicat a Mariona, el malaurat "angel caigut" que perdé la vida fent allò que més li agradava, castells.

I per últim, els de Lleida que, amb una bona actuació, a punt estigueren de carregar per primera vegada el tres de nou amb folre.

Bona salut als castells i les muixerangues!

La Muixerola, la Casa Cantonera i els teus pits

2010-10-25T14:49:00.011+02:00

Diuen que l'única lluita que es perd és aquella que s'abandona. I el cas és que, tot i la manca d'oferta cultural per part del govern d'Algemesí, el teixit associatiu local s'activa, es vertebra i llança una oferta cultural atractiva i digna. Com el que han fet la Nova Muixeranga, amb la seua Muixerola, i la Casa Cantonera, amb el seu cicle de concerts.

La Muixerola ha estat un èxit de participació. El Premi de Fotografia de torres humanes, que enguany s'ha celebrat al café Art-133 i que ha seguit contant amb la col·laboració dels Fotoaficionats i, que ha duplicat el nombre de participants, ha tingut per guanyador al fotògraf d'Igualada Pere Claramunt. El dissabte de matí i, amb la col·laboració de l'Associació de Jubilats, la plaça Major s'omplia de gom a gom per al taller de recuperació de jocs populars. Per la vesprada, al Convent, s'homenatjava Lluís Escartí. I el diumenge, el Teatre Municipal es vestia de gala per escoltar a Pep Gimeno "Botifarra", un inovidable concert que tingué un moment molt emotiu amb la participació de Paco Muñoz.

I a la casa Cantonera, tot i la programació que durant tot l'any tenen a bon gust oferir-nos, vull destacar el concert del darrer diumenge amb el cantautor d'Alginet Remigi Palmero, un clàsic de la Nova Cançó que ens deleitava amb nous i vells temes, com aquell del seu primer disc "Humitat Relativa" (personalment crec que un dels millors discs que mai he escoltat) i que amb lletra d'Estellés deia això de "...s'alegraven els teus pits", o eixa altra: "quín olor a garrofa que fan".

Esperem que tot açò tinga continuitat en el futur, més col·lectius prenguen exemple i que, més enllà dels habitants del Consistori, el teixit associatiu local siga capaç de llançar una programació cultural alternativa i de qualitat.

Almenys durant uns dies, i tot i l'insistència dels nostres governants de fer-nos caure en el desànim...... he vist, Algemesí, com s'alegraven els teus pits.

MUIXEROLA 2010

2010-10-11T17:17:00.005+02:00

Ja hi tenim ací les II Jornades Culturals de la Nova Muixeranga, la Muixerola 2010. Unes jornades valentes i autogestionades que, al llarg del temps, pretenen convertir-se en una mena de Setmana Gran de les Associacions d'Algemesí. Tot un repte si tenim en compte la manca de suport i il·lussió, en aquest projecte, per part de les institucions.

Enguany, amb idea descentralitzadora, es guanya altres espais com el café Art-133, o col·lectius com el de la gent gran.

Bona Muixerola i per molts anys!

res es belluga... llevat de les rates!

2010-08-06T11:53:00.007+02:00

El fàstic que produeix la imatge de les runes de l'antic mercat municipal sols és comparable al taranà democràtic del nostre govern municipal. Al darrer Berca de febrer, s'anunciava a "bombo i plateret" que les obres començarien pel mes d'abril, però arribat l'agost l'únic que es belluga a la "zona zero" són les rates.

Quant de temps porta aquest mercat enderrrocat, donant una imatge d'Algemesí més pròpia d'un bombargeig que d'un poble que aspira a fer de la seua Festa Major un Patrimoni de la Humanitat?. Com podem confiar, mai millor dit, amb el "Plan Confianza" de Camps, si avui l'aval de la Generalitat no té gaire valor per a les empreses constructores? Calia tirar el mercat vell fins que no començaren les obres del nou?

Preguntes que més val no conteste el nostre benvolgut i benpagat Alcalde d'Algemesí, que ja sabem de les seues contestacions: "qui no estiga d'acord que agarre les maletes i se'n vaja".

Calia enderrocar el mercat vell fins que no comencen les obres del nou? I es que quan les coses es fan amb l'estómac, que no pas amb el seny, pasen aquestes coses. Aquest Ajuntament de fira s'ho deuria fer mirar... no siga cosa que agafe una úlcera.

Més Algemesí s'identifica

2010-07-12T11:29:00.008+02:00

El darrer divendres, 9 de juliol, Més Algemesí organitzava un sopar "a la fresca" amb l'intenció d'agafar alé per a la que, amb tota seguretat, serà una tardor de movilització, d'il·lusió i de creure que, almenys a Algemesí, altre tipus de política és possible.

Un centenar de persones s'aplegaren a aquest sopar, que va servir per fer l'elecció del logotip de la Plataforma. Elecció que, més enllà del mateix, servia per mostrar el futur taranà de Més Algemesí, es a dir, el fer de la participació ciutadana un dels seus principals avals.

També s'aprofità l'acte per mostrar públicament l'adhesió a dos plataformes que, des de fa temps, lluiten per allò que a tots/es algemesinencs/ques ens pertoca, d'una banda Xúquer Viu, i d'altra l'Associació per la Llei de Dependència. Totes dos associacions feren arribar els seus representants a la placeta de les Tres Moreres.

En acabar l'acte s'interpretà la Muixeranga. Una versió, per a chelo, que arribà a emocionar a més d'un/a assistent/a i que fou un brillant tancament d'un acte que pretenia seguir creixent i sumar ciutadans/es a aquest projecte. Tot en servir l'únic senyor que tots/es triàrem: el nostre Poble.

Dies de terra amb lletra d'Estellés

2010-06-04T12:41:00.009+02:00

...pública flor del taronger, de pètals d'algun antic calendari de pedra, principi dens, remotíssim, perdut, oh flor del sí, oh flor sagramental! Arriba març: com un vedell arribes atarantant els matins del meu poble.

Molt has torbat la meua adolescència i encara més la meua maduresa. Olor dels horts, preponderant, total, que convocaves guitarres molt dolces, aigua del rec, fertilitats incògnites.

El meu cant ol a flor de taronger, com el meu cos, tota la meua vida.
Segell, anell, lenta olor que penetres cambra i cervell i te'n duus els amants a fer l'amor i fer les seues coses, olor profunda i rica en savieses.

Per ella sols, tan sols per ella, dic el compromís de tornar altre jorn: que creuarà els carrers del meu cant com ha creuat tota la meua vida.

15 raons per anar a la mani en favor del Xúquer

2010-05-28T12:46:00.005+02:00

Perquè participaràs en una causa justa a favor dels rius i de la nova cultura de l'aigua.
Perquè si eres de la Ribera, el Xúquer és el cor de la comarca.
Perquè si no eres de la Ribera, el Xúquer és el principal riu valencià.
Perquè hem de dir no als que volen esprémer el riu fins la darrera gota.
Perquè hem de dir sí als que volem un Xúquer viu i uns usos sostenibles.
Perquè eres membre o amic d'alguna de les 100 organitzacions adherides a l'acte.
Perquè eres d'algun dels 20 pobles adherits a la manifestació.
Perquè el teu poble no s'ha adherit però et dona la gana anar a la manifestació.
Perquè podràs passejar per la capital de la Ribera Baixa, la capital del Xúquer, pàtria de Joan Fuster.
Perquè en aquesta època podràs contemplar un dels millor paisatges valencians: la marjal inundada.
Perquè al tornar pots parar en la Muntanyeta dels Sants i quedar-te bocabadat amb la làmina d'aigua dels camps d'arròs.
Perquè en la manifestació participaran 3 colles de dolçainers: Tabalaina i la Xala de Sueca i la Colla la Rosca de l'Alcúdia.
Perquè en la manifestació participarà la Batukada de Natzaret, una de les millors batukades del País.
Perquè en la manifestació participaran la Nova Muixeranga d'Algemesí i la Muixeranga de Sueca.
Perquè en finalitzar la manifestació hi haurà un concert dels millors cantants de la Ribera.

PER TOT AIXÒ I PERQUÈ ERES SOLIDARI O SOLIDÀRIA- T'ESPEREM DEMÀ DISSABTE A LES 18:00 A LA PLAÇA DE L'AJUNTAMENT DE SUECA. NO FALTES!! ENS JUGUEM EL FUTUR!!

MÉS ALGEMESÍ

2010-05-24T15:57:00.003+02:00

El proper dijous 27 de maig, a les 20:00h, al saló d'actes del Casino, tindrà lloc la presentació de la nova Organització Política MÉS ALGEMESÍ. Que no ha estat gens fàcil, es clar que qualsevol s'ho pot imaginar, però que amb voluntat i amb un gran esforç de generositat per part de tots ha estat possible el crear un espai de concens, també és cert. Han fet falta molts anys de deriva socialista i, fins i tot, una lamentable legislatura per part del PP, per a que una colla de ciutadans/es independents es posaren mans a la feina a buscar complicitats en aquells grups que pensaven que entraven dintre de l'esperit que manifestaven. I a la fí, i després de moltes reunions, naix MÉS ALGEMESÍ, un projecte il·lussionant, obert i amb voluntat de seguir sumant voluntats, de caire d'esquerres, valencianista i ecologista. Un projecte local parit per servir l'únic senyor que tots/es els ciutadans/es d'Algemesí triaren: el seu Poble.

Xúquer, ara o mai!

2010-05-07T17:20:00.010+02:00

El 2005, ens manifestàrem contra el transvasament projectat des de Cortes de Pallàs i aconseguírem un canvi substancial en el projecte. Ara, cinc anys després, el Xúquer i la seua conca estan de nou en perill.
Trencant els acords que destinaven l'aigua del transvasament per a usos agrícoles, volen ara que es destine a l'especulació urbanística. Amb aquest canvi d'us, deuria quedar qüestionat i paralitzat el propi transvasament.

Volem beure aigua sense nitrats, acabar amb la sobreexplotació de l'aqüífer de la Manxa Oriental, que esgota el riu i el deixa sense cabal. Exigim el Pla de Recuperació del Xúquer, aprovat el 2008. Cal, de manera urgent desbloquejar en nou Pla de Conca, d'acord amb els principis de la Directiva Marc de l'Aigua i la defensa dels regadius tradicionals.

El Xúquer ens demana, de nou, un esforç. El proper dimarts 11 de maig, a les 20:00h, al saló d'actes del Casino d'Algemesí, tindrà lloc una xerrada informativa per explicar tota aquesta problemàtica del nostre riu, que serà preparatòria per a la gran manifestació que se farà el dissabte 29 de maig a Sueca.

Pel Xúquer! pel nostre futur!

25 d'abril "Ja n'hi ha prou!"

2010-04-28T15:55:00.012+02:00

El darrer 24 d'abril tingué lloc la tradicional manifestació per recordar aquella desfeta que suposà la Batalla d'Almansa i, que a la fí, suposà la pèrdua dels nostres drets "por pleno derecho de conquista"

Un any més, al voltant de 50.000 valencians/es, segons l'organització, eixiren des de la plaça de Sant Agustí, amb ambient festiu, però també d'estar rebentats de suportar, de "ja n'hi ha prou!", com indicava el títol del cartell de la manifestació. Veurem si el proper any, aquest fàstic, es tradueix en vots.

Ah!, que em vaig alegrar molt de veure tanta gent d'Algemesí!

Salut i Independència!

La Nova està d'aniversari

2010-03-15T12:48:00.011+01:00

Efectivament, la Nova Muixeranga celebrava el darrer dissabte 13 anys. I ho feia al lloc on se va fer el primer assaig, al darrere de la Capella de la Troballa, d'aquell 13 de març de 1997. Són moltes les coses que han passat des d'aleshores, alguns moments d'èxit barrejats en altres no tant bons. S'han aconseguit, a nivell tècnic, fites que dubtava que se pugueren haver aconseguit en un període de temps tant curt, a dir l'Alta de Sis, la Dolçaina, altes de cinc netes o els pilars de cinc. S'ha exportat aquest art per tot arreu, a Barcelona, Mallorca o la Catalunya Nord, i més enlllà del País, a Madrid, Anguiano o Córdova. Se manté una seu, amb un bon grapat d'activitats que fan de la Nova una de les associacions més dinàmiques del País Valencià. Recentment s'ha creat la Muixerola, unes jornades culturals que pretenen ser un referent cultural i eix vertebrador del teixit associatiu local i comarcal. La revista "La Figuereta", el carnestoltes, sopars gastronòmics, fogueres de Sant Antoni, tallers, concerts,...................

Però el més important és que, quan alguns pronosticaven que duraria una exida de cohet, 13 anys després encara hi és. Que 13 anys després encara segueix il.lusionant a molta gent que creu que la Nova Muixeranga és alguna cosa més que un grup de "volantiners/es", que troba en ella l'oportunitat d'interactuar les diferents generacions d'una mateixa familia o gent nouvinguda que es troba, des del primer dia, com a casa. Però la confiança i la sensació del "ja està tot fet" és el pitjor dels paranys en que pot caure la Nova. Aquesta colla es va parir amb la intenció de la transgressió, d'obrir pas i ments davant aquesta societat capitalista, acomodada en el "meninfotisme" i en els interessos particulars. La Nova simbolitza, com el seu color verd, l'esperança del canvi, que un altre tipus de societat és possible i que entre tots/es ho aconseguirem. I és precisament en eixa esperança on es troba el sentit de ser i existir de la Nova, en que aquest projecte està obert i es de tots/es. Si se perdera aquest referent deixaria de tindre sentit de ser i es veuria abocada a la decadència i la desaparició, com ha estat el final d'altres formes de cultura popular.

Però vaja per davant la més sincera felicitació a tots/es aqueslls/es que esteu i que estiguereu, i fereu i feu possible que aquest projecte estiga encara dret i ferm. Feliç aniversari i recordem aquell dia, 13 de març del 97, quan un poble decidí ser una mica més madur.

I com no po dia ser d'altra manera, aquest aniversari acabava, que res passa si se celebra el número 13, amb una monumental calçotada i amb l'actuació del "pirata de l'aire".

La Creu de Rita

2010-02-02T14:03:00.012+01:00

El darrer diumenge, 31de gener, marcarà sens dubte un punt d'inflexió pel que fa a la resposta ciutadana envers els desproposits del PP. Vint mil persones digueren prou a una política agresiva contra el barri del Cabanyal.

Però sens dubte la movilització anava més enllà del que és el tema del Cabanyal pròpiament dit. Campejava sobre la plaça de la Creu del Canyamelar el fàstic de molts valencians/es. La política agresiva i depredadora, del que confón la majoria absoluta amb el poder absolut, comença a tindre data de caducitat. Són ja massa casos de presumpta corrupció els que volen sobre la Generalitat i les diputacions. I al Cabanyal, la situació del nostre País, demostrà que ha tocat fons.

I aquesta serà la Creu de Rita, la del Canyameral, la que marcarà el principi de la fí, per què no es pot, per ovaris, espoliar un barri que fa més de cent anys que mira al mar, per si alguna no ho recorda.

De nou, el Xúquer

2009-12-11T12:15:00.010+01:00

El Xúquer es mor! Una afirmació a la que ens estem mal-acostumant i que cada vegada crida menys la nostra atenció. Doncs bé, és hora de tornar a la càrrega, d'eixir al carrer. Aquella "victòria" social d'anys enrrere, que suposà la presa del transvasament des de l'Assut de la Marquesa, i sempre que l'aigua tinguera una utilitat agrícola, podria quedar en sac trencat.

El proper dissabte 12 de desembre, a les 12:00h, davant Delegació de Govern (plaça del Temple), està convocada una concentració per demanar que el transvasament Xúquer-Vinalopó no es destine a usos diferents dels aprovats: usos agrícoles i ambientals, acabar amb la sobreexplotació de l’aqüífer de la Manxa Oriental, cabals ecològics, millorar la qualitat de les aigües, defensa dels regadius tradicionals i del camp valencià, abastiment de qualitat per a la Ribera, aplicació del Pla de Recuperació del Xúquer o elaboració d’un nou Pla de Conca.

El diari "El Mundo" publicava dimecres que Andrés Martínez, president de la Junta Central d'Usuaris del Vinalopó, continua amb el seu projecte d'embotellar aigua de l'aqüífer de Villena. És inacceptable que demanem aigua del Xúquer per a recuperar els aqüífers sobreexplotats del Vinalopó i al mateix temps vulguen vendre aigua d'eixos mateixos aqüífers a una embotelladora. Mentre el nostre riu està sobreexplotat, al límit del deteriorament irreversible, mentre 150.000 persones a la Ribera han de beure aigua contaminda amb excés de nitrats, mentre el riu s'asseca un any i altre també, Andrés Martínez vol portar-se l'aigua del Xúquer per a continuar fent negocis. I això amb la complicitat del Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí, que vol fer-los una potabilitzadora per a destinar l'aigua a l'especulació, i de la Generalitat Valenciana que no para de dir que a València sobra l'aigua que Alacant necessita.

30 ANYS DELS MINYONS DE TERRASSA

2009-11-23T11:20:00.012+01:00

Els Minyons de Terrassa estan d'aniversari. Des que el 1979 muntaven el seu primer 3d5, fins ahir mateix, han estat 30 anys carregats d'esforç i de saber fer les coses.

La diada, amb concerts i correfocs, entre altres coses, havia despertat molta espectació pel 3d10 anunciat, i més quan els Castellers de Vilafranca havien fet llenya en aquest mateix castell en la seua diada de Tots Sants.

A tres segons de coronar l'anxeneta l'impressionant castell caigué, la qual cosa condicionà la resta de les rondes programades, tinguent que "conformar-se" amb 3d9f, 4d9f i 5d8.

De les altres colles participants, els Castellers de Barcelona i els Castellers de Sants, cal destacar l'actuació d'aquests últims, descarregant un 3d9f i convertint-se així en una de les colles amb més projecció dintre del panorama casteller.

En acabar la diada, els Minyons, encara tingueren ganes d'escenificar una paròdia on una suposada Elisabet Carnicé entrevistava a Ramon Codinas, Capgròs de les darreres Festes Majors. També es feia una crítica al "puto" rànking casteller. I és que els Minyons de Terrassa, més enllà de les classificacions castelleres i dels concursos de Tarragona (al que no asistixen) i on s'actua per damunt de les posssibilitats, saben muntar castells amb els peus terra, amb humiltat i amb seny, però no exents de valentia. No fan castells per competir contra ningú, de no ser contra ells mateix, i per això els va com va. Ningú més que ells, i en dos ocasions, ha descarregat el 3d10. El primer d'ells, un mateix 22 de novembre, d'aquell 1998, a la Plaça Vella, d'allí, de Terrassa.

ESSAOUIRA

2009-11-10T13:52:00.013+01:00

Una dita àrab diu que Tunísia és una dona, Argèlia un home i Marroc un lleó.

Reconec que tinc una certa debilitat per Marroc. Els olors, colors, la llum, la seua gent,.....

Però sempre que vaig al Marroc (i ja són unes quantes), no puc deixar d'anar a Essaouira. és la més relaxada de totes les ciutats marroquís. Ciutat amurallada, de carrers estrets i amb un caòtic port de peix.

Tot i que es nota un fort increment turístic, encara es respira eixe aroma a tradició. Ciutat d'artistes i rodamons, on el guitarrista Jimi Hendrix porta cap allí una bona colla de hippis.

Sempre que tingau un ratet, acudiu a Essaouira (antigament Mogador), però això sí, aneu de forma escalonada.

BICICLETADA CONTRA LES NOVES AUTOVIES

2009-10-28T12:02:00.005+01:00

Davant la intenció de fer tres noves autovies a la Ribera: la circumval·lació de València per Benifaió, l'autovia de l'Alcúdia-Algemesí-Sueca i l'autovía de Vilella, que passa entre Alzira i Carcaixent, la Coordinadora per un Transport Sostenible convoca, entre altres activitats, aquesta bicicletada.

Aquestes autovies seguixen fomentant el desplaçament massiu en automòbils, un model de transport tan caduc i insostenible com el d'un urbanisme sense límits que les pròpies constructores, amb la complicitat de bancs i administracions, ens ha portat a una crisi econòmica sense precedents.

Les tres autovies tindran un greu impacte ambiental, paisatgístic i suposen la destrucció directa d'unes 2000 fanecades de terres fèrtils, el que és injustificat i inacceptable. No corresponen a cap Pla comarcal, raonat i aprovat pels representants dels nostres municipis, amb el necessari consens social, sinó que són absolutament externs, proposats i dissenyats per unes altres instàncies amb uns altres interessos, com el de facilitar una arribada més ràpida de madrilenys a la costa.

bosc de ribera que es visitarà

Per tot això i, per més motius, es convoca els riberencs/ques a oposar-se'n a la riuada d'asfalt que amenaça la Ribera i a canviar cap a un model de transport racional, respectuós amb les persones i el medi ambient i, en definitiva, sostenible, acudint a aquesta simbòlica marxa.

MUIXEROLA-09 (2ª part)

2009-10-22T15:28:00.012+02:00

Que ha estat un èxit, això no ho dubta ningú. Les Jornades han esdevingut com s'esperava, en qualitat i quantitat. Ha respost l'organització i ho ha fet també el públic. Les xifres ho diuen tot: més de 2500 xiquets han treballat els contes d'Enric Lluch, més de 400 persones s'aplegaren al seu homenatge, al claustre del Convent, quasi un centenar de fotografies participaren del I Premi de Fotografia Mancomunitat Ribera Alta, centenars de persones batllaren baix les gúspires dels Dimonis d'Alboraia....., tallers, concerts, teatre, sopars, xarrades, contacontes, col·laboració amb "Pobresa Zero", etc.

Altres associacions locals han participat d'aquesta Muixerola-09, com el Club de Pilota, els Fotoaficionats, el CAMA, Confiteor o Nius de Nit.

Però permeteu-me que li pose l'ullet en un momentet molt especial. A la cloenda de les Jornades, durat l'acte de recuperació de la memòria històrica muixeranguera, en el moment de l'abraçada a Climent. Eixe abraç era alguna cosa més que un abraç, la Nova Muixeranga estirava els seus braços, botava el 73, i s'arrelava en la tradició muixeranguera d'Algemesí. També es feia justícia, que a la fí d'això es tractava. Una gent que fou maltractada i menyspreada pel simple fet de mantenir viva la flama de la Muixeranga.

En definitiva, tot un desplegament de forces i d'intencions que, més enllà de les torres humanes, consolida la Nova Muixeranga com l'associació més dinàmica d'Algemesí i un referent cultural al País Valencià.
El llistó de cara al proper any és alt, però aquesta mateixa setmana ja s'ha començat a treballar en la Muixerola-10, radicalment diferent a la d'enguany, llevat que es vol mantenir independència en la seua gestió.

MUIXEROLA-09

2009-10-05T16:21:00.000+02:00

Entre els dies 15 i 18 d'octubre caldrà estar atents a les I Jornades Culturals que organitza la Nova Muixeranga d'Algemesí, associació que va nàixer el 1997, però que s'ha convertit en un dels principals referents culturals d'Algemesí i, per què no dir-ho, de tot el País Valencià.

Baix el nom de "Muixerola-09", tindrà lloc unes jornades repletes d'activitats, obertes a tothom, autogestionades i que, entre altres coses, intentarà ser un espai on altres asssociacions locals hi participen.

Entre les activitats, cal destacar el correfoc a càrrec dels Dimonis d'Alboraia o la presentació a Algemesí del disc "deixeu parlar la terra" del grup A manta. I també, com no, el reconeixement a l'escriptor local Enric Lluch, autor de més de 60 llibres. Ah!, i un Premi de Fotografia que ha estat tot un èxit de participació, amb quasi un centenar d'obres presentades.

Gràcies, Nova Muixeranga, per què més enllà de mantenir una de les manifestacions culturals més antigues del nostre País, us atreviu a omplir el forat cultural que deixa el nostre Ajuntament.

deixeu parlar la terra

2009-02-27T18:10:00.000+01:00

La primera vegada que vaig escoltar aquest disc fou en directe a Ca'n Vies a Barcelona, una antiga esglèsia reconvertida en centre social. Em va parèixer genial. Amb la paraula i la música, aquestes tres xicones han aconseguit un disc fresc i dinàmic. Us el recomane.

Gràcies Laia, Irene i Maria per aquest treball!

El disc comença amb aquest correu electrònic:

Però estic tan rebentat que us vaig a dir alguna cosa més. Estic rebentat de plantar i intentar tirar endavant unes collites sense saber si me les pagaran al preu que em van dir, i seguir corrent amb el risc perquè és l'ofici més digne que conec. Estic rebentat de sentir que els llauradors només volem vendre la terra, i al preu més alt possible. Estic rebentat de sentir que l'horta que treballe està degradada, i que no servirà per a res. I estic rebentat perquè demà Rita Barberà regalarà a Bautista Soler les terres de l'alqueria que em van expropiar, per dotar, teòricament, el poble de Benicalap d'equipaments esportius, socials i culturals.

Però, malgrat tot, aquest dimecres em trobareu al costat de la gent d'Alboraia.

Ni un pam de terra més!

Correu electrònic d'Enric Navarro enviat el 18 de juliol de 2006

Algemesí, poble d'adoquins i teules

2009-02-03T16:40:00.000+01:00

Deia Martí Domínguez i Barberà, escriptor d'Algemesí, del qual acabem de celebrar el centenari del seu naixement, que si pujares dalt el campanar d'Algemesí i feres una ullada, l'únic que veuries són adoquins i teules. Des de aleshores, alguns passaren a dir-li "cap de teula", a lo que ell contestà: potser tinga el cap de teula, però la meua teula tapa moltes goteres.

Doncs bé, el cas és que a Algemesí, tenim adoquins i teules. En concret, tenim a l'alcalde d'Algemesí, aquell que intentà posar-se el salari polític més alt dels Països Catalans, que ha deixat el Mercat (també anomenat Zona Zero) en runes, que acaba d'aprovar la destrucció del Parc Salvador Castell, ha fet una tala indiscriminada d'arbres...... i, per si fora poc, ara volia canviar el nom de l'Avinguda del País Valencià per la de Martí Domínguez (pensant que ningú s'oposaria a aquest nom). Però per sort, la família del propi Martí s'ha oposat a la manipulació del nom de l'escriptor per una clara finalitat política, no donant autorització a l'Ajuntament per canviar el nom del carrer.

Cal a dir també que la resposta ciutadana ha estat notable. El veïnat de l'Avinguda va omplir de gom a gom el saló de plens de l'Ajuntament per mostrar el seu rebuig al canvi de nom. Aquesta vegada s'ha aconseguit tirar enrere una majoria absoluta. Un bon toc d'atenció per fer-los veure que majoria absoluta no és el mateix que Poder Absolut.

Adoquins sempre hi hauran però, per sort, a Algemesí encara tenim unes bones teules que ens protegeixen dels despropòsits i mals pensaments que ens cauen a sobre.

El Monestir de la Valldigna

2009-01-25T22:48:00.000+01:00

Simat es troba a la Safor, i és un dels quatre pobles de la Valldigna. El seu terme municipal està envoltat per la serra de Corbera al nord i la serra del Montdúver al sud. La seua història es troba unida a la del Monestir de santa Maria de la Valldigna, del s. XIII, un dels centres espirituals i culturals més importants de l'antic Regne. Adscrit a l'ordre del Císter, els monjos habitaren en ell fins la desamortització de l'any 1835.

Palestina

2009-01-20T21:04:00.000+01:00

El darrer diumenge, a la Plaça Major d'Algemesí, com a molts altres llocs, una nombrosa concentració de gent demanava que s'aturés l'extermini que s'ha estat duent a la zona Palestina de Gaza, davant la pasivitat d'Occident. Ara pareix que s'aturat però, no ens enganyem, no tant per la pressió internacional sinò per què Israel, de moment, ja ha aconseguit els seus objectius.

Salvem el Parc!

2009-01-16T11:40:00.000+01:00

En breu, potser avui mateix, començaran les obres de remodelació del Parc Salvador Castell, unes obres tant polèmiques com innecessàries per al poble d'Algemesí. Un total de 600.000euros per enderrocar un parc, patrimoni cultural i espiritual d'Algemesí, tot i pensant la gran quantitat d'altres prioritats de la població. Són ja més de 3000 les signatures presentades al govern local, però res sembla fer-los canviar de idea.

És pot consultar la pàgina web de la Plataforma Salvem el Parc: salvemelparc.blogspot.com

Fins on pot arribar l'estupidesa humana?

Records de Tunísia

2009-01-15T16:52:00.000+01:00

Tunísia és un País tranquil al Nord d'Àfrica, que fa frontera amb Algèria a l'oest i amb Líbia al sud-est, mentre que el mar Mediterrani banya les seves costes, al nord i a l'est del país.

Un dia amb "La Inestable"

2009-01-15T16:00:00.000+01:00

"La Inestable" és un grup de música creat l'any 1994 amb la finalitat de produir, difondre i potenciar la música valenciana, mitjantçant els seus instruments més populars, el Tabal i la Dolçaina.

Xavier Richart i Hipòlit Agullò

detall de les mans

Introducció

2009-01-15T15:54:00.000+01:00

U veu clarament allò en que s'ha convertit, els esdeveniments que han influït en el curs de la seva vida, però el que mai es veu, o almenys, el que perdura més o menys vetllat, és el que ha pogut catalizar eixos esdeveniments, eixa cosa que ha fet que la vida mental prenguera un o altre sentit.